1.Què et va motivar per voler ser alcalde?
Primer va ser perquè un amic que ja era alcalde em va demanar que l’ajudés i jo no tenia res a veure amb la política com pràcticament la totalitat de la gent dels treballadors d’un ajuntament com Puigcerdà. Però després, quan comences a veure com funcionen les dinàmiques del poble i ho comences a veure amb unes altres ulleres, t’adones de les mancances que pot tenir el poble i en aquest sentit vas veient que fa un temps que l’ajuntament o el poble no avança com ens agradaria i dius, hem de fer alguna cosa per revertir aquesta situació perquè tal com estava funcionant l’ajuntament o el poble veiem com Puigcerdà anava una mica més enrere, i per això estem aquí.
2. Sabem que vas assumir el càrrec a mitja legislatura, el juliol del 2025, a causa d’una moció de censura. Què és una moció de censura? Com funciona exactament?
És una de les eines polítiques que hi ha per fer un canvi en el govern. No sé si ho sabeu, però a nivell de vots vam ser la força més votada i teníem 5 regidors dels 13 i després hi havia dues forces més polítiques que tenien cada una 4 regidors. Llavors ells, que van fer abans de començar el curs polític, van arribar a un acord entre les dues forces per repartir-se l’alcaldia, i nosaltres que les vam guanyar vam quedar en l’oposició. I durant aquests dos primers anys que ells estaven al cap de l’ajuntament i que havien pactat fer 2 anys i dos anys doncs nosaltres veiem que la cosa no avançava, que continuaven tenint discussions per coses particulars seves. Veiem que la gestió del poble continuaven sense avançar, i això ens va motivar a nosaltres a fer una moció de censura. No és només presentar un paper, sinó que hi ha d’haver majoria dels 13 que estem aquí, que algú de l’oposició voti aquesta proposta per ser majoria i fer el canvi d’alcalde. Llavors vam haver de convèncer a una part d’aquells que en aquell moment estaven al govern perquè ens recolzessin per intentar trencar aquella dinàmica que feia que Puigcerdà no avancés. Hi van haver 3 persones que ens van votar a favor, i per això estem ara aquí. Els 5 que érem nosaltres, i tres que ens van donar suport, tot i que ara som 7 perquè una persona va renunciar.
3. Com afecta el dia a dia de la vila un canvi de govern a mig mandat?
Doncs, malauradament, afecta en negatiu. Si entenem que els mandats de cada legislatura són de 4 en 4 anys, la gent que com nosaltres que no venim d’una trajectòria política, qualsevol cosa que estem trobant a la casa, per nosaltres és un aprenentatge. Qualsevol cosa que fem, “ostres, això com ho hem de fer?” Ara un problema administratiu per aquí o un problema de diners per allà, tot és un aprenentatge. Llavors els 4 anys que dura un mandat sempre es diu que el 1r any és perquè tu et posis a lloc, llavors els altres 3 és per començar a fer projectes, etc., i l’últim any, perquè es vagi materialitzant. Malauradament, les coses de l’administració van molt lentes, però no van lentes perquè la gent no treballi, però com que hi ha tants filtres que s’han de passar, el secretari, l’interventor… Per tant, si en 4 anys ja costa que puguis fer un mandat ordenat, imagineu-vos en un mandat com aquest en què els 2 primers anys s’estaven barallant cada dia i ara hem d’intentar a veure què passa i arreglar tots de coses. El resum és que Puigcerdà haurem tornat a perdre en 4 anys, en què la gestió no es veu en el carrer, sense projectes visibles de futur, perquè el que estem fent és una feina d’endreçar les coses que no estaven fetes darrere i que això fa que el dia a dia de la gent no vegi aquestes coses. Perquè tot el que estem fent es vegi, tenint els parcs endreçats, els carrers nets, zona de jocs en condicions, però tot això no avança per totes aquestes coses. Per tant, entrar a mitja legislatura i fer les coses com les estem fent és fer un favor al poble, però tornem a perdre 4 anys més.
– Per tant, creus que amb aquests dos anys assoliràs els objectius que et vas marcar? És clar, dels objectius que nosaltres teníem en principi dels 4 anys, teníem unes idees i perspectives, i ara en tens la meitat, ja saps que no en podràs fer, però si hem d’entendre què passa a la casa i després podem fer una planificació del que queda per poder fer coses, sense mentir al poble ja que no ens podem encabir a fer un projecte faraònic, si sabem que no és veritat. Nosaltres ara el que estem fent és endreçar a nivell de números, perquè el pressupost sigui un nombre real i dir-li a la ciutadania “del que tenim podem fer això, això i això” I si a les properes eleccions la gent considera que no hem fet la feina prou bé, no les tornarem a guanyar, però almenys el que haurem fet, li deixa la feina millor al qui pugui venir. Perquè el desgavell que estem intentant arreglar ara ja no hi serà. Tot i que esperem que siguem nosaltres.
– Fins ara què creus que heu aportat? Hi ha una figura molt important, la figura de l’interventor, que són funcionaris a nivell de carrera, així com també la figura del secretari, tots dos són molt importants. I que són els qui diuen quines coses es poden fer i quines no.
Els polítics podem tenir mil idees, però a vegades no es pot fer, i ells et diuen “això ho pots fer i no ho pots fer”. La figura que controla els diners és l’interventor i nosaltres hem estat aquests 7 mesos sense interventor. Tots aquells problemes de diners que hi ha aquí a l’Ajuntament el que estan fent és anar fent preparem això perquè el dia que vingui l’interventor diguem, vinga va, ara tenim aquests diners i de tots aquests projectes que hem anat preparant fins actuarem durant aquell any que queda. I la feina que estem fent ara és endreçar, per una banda, per saber quants diners tindrem, de què disposarem, i preparar petits projectes, petits, i dic petits perquè són coses que les haurem de poder fer durant aquest any o que quedin arrencades per l’any que ve. Doncs estem fent aquesta feina ara nosaltres.
4. Si parlem de joventut: quines alternatives d’oci tenim els joves a Puigcerdà durant els mesos d’hivern fora de l’àmbit de la neu?
És clar, jo aquesta pregunta te la faria al revés, és a dir, jo necessitaria saber també què és
el que us fa falta a vosaltres. Igual que vosaltres també he sigut jove i vaig estar molt vinculat durant anys al món de la nit i per bé o per mal, el fet que jo treballés a la nit fent de dj, em va permetre pagar-me la carrera i els estudis però no sortia a jugar ni a passar-m’ho bé a la nit quan era jove, mentre els meus amics s’ho passaven bé. En aquest sentit, tinc una petita desconnexió. Llavors jo la pregunta us la faig al revés: el que està ja preparat pels joves, jo veig que teniu molt poques opcions, més enllà del tema l’esport que sí que m’ho miro. A nivell d’activitats jo preferiria que fóssiu vosaltres que em diguéssiu què us agradaria que passés al poble.
5. Es preveu fer alguna millora o ampliació a les pistes esportives públiques o al skatepark per a la nostra edat?
L’skatepark només tenim controlat el del poliesportiu. Segurament ho sabeu, però allà sobre el llac del Torniquet hi ha una planta potabilitzadora, darrere hi ha un camp particular que no és de l’ajuntament que hi ha uns nois que van amb les seves bicicletes i que fan uns salts, no ho heu anat a veure mai, això? Doncs us aconsello que hi aneu de cara a l’estiu. Allà hi ha uns trampolins molt grans fets de terra, i ells fan activitat allà. I és un grup esportiu ciclista que fan aquesta activitat allà a títol personal i us dic això perquè arran de l’hospital transfronterer tenim un tracte pendent amb l’estat francès que s’ha de fer una rotonda del costat francès i nosaltres com a ajuntament hem de fer una carretera que unirà l’hospital amb aquesta rotonda perquè les ambulàncies puguin entrar directe i no hagin de fer tota la volta que fan ara passant pel poble. Sí? Doncs aquesta rotonda s’ubica exactament on hi ha aquest camp, per tant, aquest circuit de bicicleta l’hem de reubicar. Allò no és terreny municipal, és particular, però sí que vam dir hem de buscar un espai per ubicar el camp i al mateix temps i intentar fer un bulder com tenen altres pobles, com el que hi ha aquí a Estavar, Alp, Bellver, i fer un espai gran on pugui conviure doncs la zona aquesta de bicicletes que hi ha ara amb algun bulder i un skatepark una mica més gran que el que tenim ara al poliesportiu. El lloc el tenim? Encara no, però estem treballant per aconseguir-lo, és a dir, si tu fossis un pagès que tinguessis un camp molt gran i diguessis jo li deixo aquest espai a l’ajuntament per fer-lo, ho podríem fer de seguida, però si ho hem de fer en un terreny municipal ara no n’hi ha cap on càpiga tot això.
6. Hi ha pensada alguna activitat o festival cultural de cara a l’estiu orientat exclusivament al públic adolescent?
A nivell de les festes, aquest any, com que una de les coses que ens van dir els de la casa quan vam entrar, quan sapiguem el número que tenim i podem gastar-nos. Però el que ens ha dit l’interventor a hores d’ara és que no podrem gastar tant com s’ha gastat fins a dia d’avui, però no només en festes, sinó en general. Llavors hem de fer un exercici d’estrènyer el cinturó, que es diu, per veure què podrem fer. Però sí que des de l’àrea de cultura i festes, coneixedors que a l’àrea de Puigcerdà hi ha molta activitat cultural ludicofestiva, i que hi ha moltes associacions que fan moltes coses, sabem que és un actiu que hem d’aprofitar. Llavors dins d’aquesta acció de contenir el pressupost que ens hem de gastar, n’estem tirant molt més, digues-li de grups musicals, digues-li d’activitats culturals de Puigcerdà perquè no haguem de contractar gent de fora i puguem fer activitats amb la gent local que hi ha aquí. Perquè això donaria dinamisme i visibilitat a la gent de casa i econòmicament, malauradament, ens surt més bé això que fer venir grups de fora. Vindran grups importants per la Festa Major? Segur que sí, però no farem tants dies de festa com fèiem fins ara. Vindran dj per fer coses pels concerts? Segurament vindran dj que ja coneixeu de per aquí. Hi haurà activitat? Sí, però l’hem d’acabar d’ajustar econòmicament.
7. Canviem de tema i parlem d’urbanisme. Al costat de l’Institut tenim la plaça regne de Mallorca. Està molt abandonada. Teniu previst alguna actuació per millorar-la, tenint en compte que és el nostre punt de trobada cada matí abans d’entrar i cada migdia al sortir de l’institut?
Doncs sí, i precisament aquest va ser un dels primers projectes que els vaig dir que havíem de tirar endavant. I movent una peça en milloràvem tres, és a dir, sabeu que hi ha l’espai on hi havia hagut un restaurant, ara el fan servir els del Kerresetcaps per guardar-hi la figura, però la realitat és que aquell espai el que farem ara és condicionar-lo perquè les noies de joventut que estan a sota puguin pujar a dalt a treballar amb llum natural, de manera que l’espai que teniu a baix de joventut quedi ampli per poder fer més coses que promouen elles o vosaltres, i elles treballaran a dalt. Què fem amb això? Arreglant l’oficina de dalt, els dignificarà la feina, i el fet que elles estiguin allà treballant farà que havent-hi activitat per allà dalt, no quedi tantes hores sola la plaça i es facin menys activitats il·lícites que ara s’hi fan. Arreglant la caseta aquesta hi haurà activitat a què també la plaça s’endreci es netegi i també a nivell de jardineria es pugui fer el manteniment que toca, que fins ara no es podia fer. Casualment, aquesta setmana s’han encarregat que vinguin a posar les bombes i els filtres que fan que la font ornamental no funcioni. Esperem, en breu, tornar a arrencar aquella font. Aquests fets: la nova oficina i la font i l’activitat, farà que tot allò es vegi més bé i les activitats estranyes que es fan allà, estigui més controlat. Movent una peça podem arreglar aquestes tres.
8. Quines accions farà l’Ajuntament per millorar l’estat dels carrers, els parcs i el mobiliari urbà que fem servir?
Aquí sí que és una de les coses que farem, des que hi ha l’interventor ens ha dit i més o menys estem a punt de saber quants diners podem destinar. Això és una de les poques coses que sí que podrem fer i que seran les coses que sí que es veuen. La neteja dels carrers i començar a arreglar les voreres, n’hi ha moltes que estan molt malament. Això són coses que passen quan durant molt de temps no hi ha una inversió, ni millores ni manteniment. I el que abans era una petita rajola que havies d’arreglar ara t’obliga a canviar la vorera sencera. Però, bé, això són les intervencions que sí que farem. No ens arribarà per tot el municipi però sí que farem algunes zones ja detectades, durant aquest segon semestre i la primera part del semestre de l’any que ve hi haurà més actuacions al carrer. Pel que fa als parcs ja tenim identificats i inventariats tots els parcs que hi ha al municipi, i també a Age i Vilallobent i canviarem molts dels gronxadors igual que els paviments. Això ja ho tenim tot preparat perquè en el moment que ens diguin tenim tants diners doncs començar. Això ho veureu segur.
9. Hi ha previsió de transport públic o carrils bici per moure’ns lliurement entre l’institut, el centre i les zones esportives de la vila?
Doncs mira, això del carril bici sincerament no ho hem parlat de cap cas concret, excepte d’aquest vial concret que unirà l’Hospital Transfronterer amb el Parc del Cordomí. Allà sí que en aquest carrer gran que hem de fer perquè hi càpiguen els dos cotxes, farem un vial per als vianants i un vial per al carril bici, per comunicar els dos sectors. I allà, una cosa que hem de fer de nou que dissenyarem nosaltres, sí que el preveiem. Del que està ara actualment al poble com el coneixem, la companya de mobilitat i seguretat, la Cristina Deulofeu, està treballant amb una empresa per veure a nivell d’autobusos quins circuits es podrien fer per millorar la connexió, perquè hi ha molts barris que estan desconnectats i el sistema actual l’hem de millorar, sobretot de cara a la gent gran, que és qui ens ho demanen. Ara estem treballant per veure com podem encaixar aquest bus interurbà. I de carril bici, n’ubicarem un des del barri de la granota o des del pont de la granota, si es pot ampliar la carretera, fins a Age, aquí també preveiem fer un carril bici.
10. Està previst millorar la connexió a internet o la xarxa Wi-Fi pública als espais verds com el voltant del Llac?
Sí. Això també. Ara ja tenim la fibra òptica que ens arriba al municipi. La Cristina D. també és la regidora de noves tecnologies i també està fent un projecte sobre la implementació de moltes càmeres pel tema del vandalisme i un dels temes que també penja d’ella és fer aquesta xarxa i veure en quins punts podem fer xarxa de WI-FI gratuïta.
11. Alguns pobles ja han canviat el model de recollida de brossa. Com gestiona Puigcerdà el gran volum de turistes de cap de setmana i l’impacte que això té en la brossa o els preus del poble?
Doncs aquí ara tenim un handicap molt gran perquè el fet que tots els municipis ja estiguin amb un sistema de recollida uniforme entre tots ells, i que nosaltres encara no el tinguem, això ens genera un problema afegit el turisme de deixalleries. Els veïns dels pobles que, també sent turístics, no volen fer el reciclatge, perquè tenen els contenidors tancats, això els hi genera molèsties perquè encara no estan habituats al nou sistema, què fan? Doncs mira, ho tiren a Puigcerdà. I això fa que el nostre volum de recollida s’incrementi i ens costi més desfer-nos de les escombraries que teníem, i això ens està generant un prejudici, perquè a més a més, a banda dels sectors perifèrics, de Puigcerdà, per exemple de Llívia, els qui venen el cap de setmana, i el sector de l’Hotel del Prado, i de la benzinera, agafen i et deixen les escombraries allà, i et genera un gran volum de deixalles. Igual que la zona de l’estació. Un volum extra que l’hem de gestionar i ens costa uns diners. Com a contrapartida, el fet que nosaltres encara no tinguem el reciclatge pautat de la mateixa manera, encara estiguem redactant les bases de la recollida d’escombraries, ens permet veure tots els errors que tenen o pateixen els municipis del costat. Mira, aquest contenidor que tenen allà els queda petit, doncs tot això ens ho anem apuntant i recollint, perquè quan nosaltres traiem a concurs el projecte, l’empresa que s’emportarà aquesta licitació, doncs, tot això ho tinguem previst. Per exemple, si anem amb un clauer personal per obrir el contenidor, i aquest clauer personal està lligat a un software per després saber quantes vegades obren el contenidor, si tu no preveus que aquest software s’ha d’actualitzar cada any en el contracte de les escombraries… Nosaltres concretarem en una de les clàusules del contracte que se’ns renovi el software cada any.
Totes aquestes coses que altres municipis s’hi van trobant, nosaltres ho estem recollint, perquè en el nostre concurs, com més coses estiguin previstes millor per evitar problemes en el futur.
12. Sabent que més del 60% dels habitatges de la Cerdanya són segones residències, com pensa l’Ajuntament evitar que els joves hàgim de marxar de Puigcerdà quan ens vulguem emancipar?
Aquí, una de les meves obsessions abans de ser alcalde, sempre hem cregut, i en Joan Manel Serra en especial, sempre hem cregut que aquí hem de tenir estudis universitaris, per dos motius: 1) tindríem algunes sortides que no les hauríeu d’anar a buscar fora i es podrien fer aquí i al mateix temps també faria que aquí vingués gent a poder estudiar, i seria un veí format i amb una projecció de futur, que és també un valor afegit pel municipi. I això és una de les guerres que batallarem, i de fet avui he d’anar a la Universitat de Vic a parlar d’això, i aviat tindrem altres reunions amb la Conselleria de Recerca i Universitats per poder desenvolupar coses aquí perquè el jovent es pugui quedar i vingui jovent per poder estudiar, perquè tots hem passat per aquí i hem hagut de marxar. I si no tenim una oferta laboral aquí, han de treballar fora de la comarca. Però queda clar que la Cerdanya no pot viure del turisme i de la construcció, d’aquestes segones residències. Hem de diversificar tot això d’alguna manera i portar petites indústries, no sé ben bé quines, però ens hem d’obrir perquè la gent ens conegui, no només com un espai d’oci, sinó que es puguin implementar petites indústries, sobretot en el sector alimentari i de la pagesia que és un sector on hem de posar més forts, ja que és un dels grans valors que tenim aquí a la comarca. Es parla de diferents opcions però hem de sortir de la segona residència, perquè acabareu sense sortides laborals, a no ser que estimeu molt La Cerdanya i amb allò que heu estudiat ho pugueu implementar aquí. Arquitectes, aparelladors, instal·ladors, ja són aquí però, hem de diversificar més. I creiem que ho podem aconseguir portant aquí estudis universitaris.
13. Quan acabem l’institut o la universitat, molts joves sentim que si volem progressar ens hem de quedar a viure a Girona o Barcelona. Quins incentius ofereix Puigcerdà per afavorir el retorn del talent jove?
Això és una mica lligat al que he respost abans. Ara mateix teniu els vostres incentius aquí que són la família i els amics aquí, i us estimeu el territori. I a la llarga si voleu tenir una feina. No sé quins estudis voleu fer vosaltres, però si no teniu sortida aquí, aquí no tornarà, ara no se me n’acut cap. Com dèiem hem de buscar sortides, perquè ara estem tots molt limitats.
Recordo que fa uns anys nosaltres apostàvem perquè hi hagués uns estudis universitaris relacionats amb infermeria perquè tenim l’hospital transfronterer, que té un gran reconeixement europeu i que nosaltres mateixos no sabem el que tenim i no li traiem el suc de tot el que li podríem treure. I uns estudis relacionats amb infermeria seria una cosa que gent del territori els podria fer i al mateix temps es podrien quedar, podrien fer pràctiques, etc. Nosaltres ho demànavem des de l’oposició, i tot i que els nostres programes de govern ho dèiem, l’equip de govern que hi havia en aquell moment doncs no hi apostava. Què va passar? Doncs que una població com Tremp que són poc més de 6 mil habitants, doncs van aconseguir aquesta promoció universitària. No tenen ni hospital, el seu hospital més proper és a Lleida o a La Seu d’Urgell i nosaltres que tenim el transfronterer aquí, és una oportunitat que vam deixar escapar. Per tant, hem d’intentar aprofitar el que tenim al territori i algun estudi universitari tingui interès o cregui en la proposta a la Cerdanya. Però hem de començar amb alguna cosa, i aquesta cosa acabarà sent la llavor perquè n’hi hagi d’altres, segur. Perquè el territori t’ho permet. I hem d’aconseguir que hi hagi habitatge assequible perquè puguin instal·lar-se no només els joves que vulguin venir a estudiar, i famílies que vulguin quedar-se aquí i tenir famílies aquí. La comarca té molts atractius que faria que tot això funcionés. Hem d’apostar per aquí.
14. Com podem els adolescents fer arribar les nostres propostes o idees a l’equip de govern? Existeix algun ple infantil o consell de joves?
Això, si no ho heu rebut ja, ho rebreu, perquè això sí, una cosa que vam dir que hauríem de fer d’alguna manera, no sabíem si posar-li el nom aquest, però sí, que hi hagi els dos centres educatius d’ESO que triïn dos de cada, Vedruna i Pere Borrell, i ens reunim aquí i fem un ple. Segurament a través de l’Àrea de Joventut us enviaran la proposta. Perquè és una cosa que es va parlar fa temps, i és una cosa que vam recordar no fa gaires dies. Així podríem fer una performance i que vingui tothom al ple a fer les seves propostes i a debatre’ls, jo crec que seria un bon punt de trobada. Ho hem de fer. – “De quin curs sou vosaltres?” -”De 3r?” Doncs això, triar dos de cada curs, que els triaríeu vosaltres i podem marcar una data que abans que acabi el curs, quedem aquí i fem un ple del consell jove. Doncs això ho rebreu de joventut, de part de l’Ajuntament. Perquè al final els adults estem ficats als nostres embolics del nostre dia a dia, i us deixem apartadets. I això ha de canviar.
Moltes gràcies, Joan Manel Serra, per rebre’ns i ser tan proper en les seves respostes.
Els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Pere Borrell.
